La Guerra de Successió a Barcelona, 1714


Heus aquí algunes de les disposicions dictades pel Borbó Felip V, després de l'ocupació de Barcelona l'11 de setembre de 1714 .

- Abolició de les Corts de Catalunya.
- Abolició de tots els organismes de govern de la nació catalana.
- Extinció del Consell de Cent i de tot el règim municipal de Catalunya.
- Extinció de la Generalitat de Catalunya.
- Extinció de la Universitat de Barcelona, que és traslladada a Cervera.
- Clausura de les Universitats catalanes de Lleida, Vic, Girona i Tarragona.
- Confiscació dels béns de tots els catalans que es distingiren en la defensa de les nostres llibertats, fins i tot dels que havien mort a la lluita.
- Establiment a Catalunya de l'encara no coneguda càrrega dels allotjaments.
- Obligació de tots els pobles de Catalunya de destinar un tros de llurs camps per a plantar-hi farratges per als cavalls de les tropes espanyoles.
- Prohibició als professors de la ciutat de Barcelona d'ensenyar retòrica i gramàtica.
- Empresonament dels vint-i-cinc principals dirigents de la defensa de Barcelona, els quals foren engrillonats i tancats per a tota la vida a llunyans castells, com Valladolid, La Corunya, Sant Sebatià, malgrat haver estat promès a l'acta de capitulació de Barcelona el respecte al vençut.
- Imposició a Catalunya de la contribució del paper segellat.
- Imposició, com a oficial, de la llengua castellana en lloc de la catalana.
- Despatxar, sense cap excepció, tots els empleats de la ciutat de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.
- Prohibició als habitants de Barcelona d'anar pel carrer en grups de més de dos després del toc de retreta.
- Creació de l'ominós "donativo" pel qual s'exigia als catalans un repartiment de més d'un milió de lliures catalanes.
- A qui no volia pagar, li enviaven un escamot de soldats a casa seva amb l'ordre de mantenir-lo a la força, fins que hagués pagat l'impost.
- Exili, per ordre del capità general, de molts canonges, religiosos, nobles, jutges, advocats, escrivans i individus d'altres estaments que es distingien per l'amor al país.
- Ajusticiament a Barcelona el dia 27 de març de 1715 com a vulgars criminals, de l'il·lustre general català en Josep Moragas i els seus companys Francesc Solanic, Jaume Roca i Pau Macip, per haver defensat Barcelona.
- Execució al garrot, el 5 d'abril de 1715, d'en Francesc Casllar i Tord, un dels més valents oficials del Regiment del Roser, que es va cobrir de glòria durant el setge.
- Empresonament durant el febrer i l'abril de 1715, de 3.876 persones. Moltes foren desterrades i les altres tancades a Montjuïc, Lleida, Tortosa i Tarragona.
- Ajusticiament a la forca, a Girona, dels valents guerrillers catalans, Noi d'Avinyonet, Joan Oliver i Francesc Montfort.
- Execució a Vic, de Bach de Roda. Els coronels Brichfens i Aniell pogueren escapar de la persecució dels soldats espanyols.
- Modificació del règim municipal de Catalunya per a ficar-hi els corregidors, batlles i regidors de nomenament reial.
- Ordre de que qui no fos català pogués ocupar càrrecs públics.
- Ordre de que els regidors de la ciutat portessin banda i que les venerades gramalles dels nostres consellers fossin vestides pels porters de l'Ajuntament.
- Supressió de la Junta de Sanitat de Barcelona.
- Prohibició del Sometent a tota Catalunya.
- Supressió dels càrrecs d'arxiver de la ciutat, mostassals, guaita de Montjuïc i cònsols de Barcelona a Nàpols, Sardenya i Palerm.
- Prohibició de que els catalans poguessin tindre cap mena d'armes.
- Recollida i destrucció dels "Anals de Catalunya", escrits per Feliu de la Penya, i de tots els escrits publicats durant la guerra
- Enderrocament de tots els castells de Catalunya, la conservació dels quals no convenia a l'absolutisme reial. Són incalculables les joies arquitectòniques que van desaparèixer.
- Abolició, el primer d'octubre de 1718, de tota la moneda catalana.
- Supressió del Dret de Catalunya a encunyar la seva pròpia moneda, disposant-se que fos rebaixada a una tercera part del seu valor la moneda dita "ardits de Catalunya".
- Prohibició de l'ús de l'espasa als catalans que tenien dret a portar-ne.
- Ordre que cap català pogués tenir a casa seva més que un ganivet de llescar pa, i encara lligat la taula amb una cadena.
- Ordre dictada pel propi Felip V que fos desguarnida la sala del Consell de Cent, de Barcelona.
- Disposició manant que fossin trets del Palau de la Generalitat els quadres de Sant Jordi i els escuts de les creus i les barres catalanes. Al seu lloc s'hi posaren retrats de Felip V i escuts, torres, lleons i flors de lis.
- Ordre disposant que cada dia a les dues de la tarda, per a recordar als barcelonins l'hora de llur rendició, la campana de la Catedral toqui "Oració del rei".
- Ordre disposant que fos baixada del rellotge de la Seu de Barcelona i feta trossos la campana "Honorata" pel "delicte" d'haver tocat a sometent durant el setge.
- Construcció d'un fort al carrer de Tallers i un altre a Santa Mònica.
- Construcció de la Ciutadella de Barcelona. Per fes aquesta obra es van haver d'enderrocar més d'un miler d'edificis, sense cap compensació, i es va obligar els seus propietaris a fer l'enderroc i a portar les pedres a la Ciutadella que es començava a fer.
- Obligació als barcelonins de treballar a la construcció de la Ciutadella.
- Perquè es vegi de quina manera els pagaven, només direm que un carro estava obligat a fer deu viatges diaris, i si no els feia tots, perdia els 21 quartos que se li donaven de jornal.
- Cremació per mà del botxí a la sala de Sant Jordi de la Generalitat, dels documents originals de gran nombre de títols i distincions que s'havien concedit a poblacions i particulars de Catalunya i a la seva Generalitat.
- Violar més de cent mil dones.

AVIAT FARÁ TRES-CENTS ANYS!!!!

Cerca